La festa  

LA FESTA

Algemesí és un poble marcat per la celebració, cada 7 i 8 de setembre, d'una de les festes més arrelades i importants per als valencians: la Processó de la Mare de Déu de la Salut. La devoció a una imatge mariana, trobada segons conta la llegenda allà per l'any 1247 en el tronc d'una morera, ha esdevingut un referent sobre el qual es fonamenta una processó de danses i músiques única. Tradició, fe i cultura desfilen pels carrers: són les festes de la Mare de Déu de la Salut.

Les primeres notícies que es coneixen sobre la celebració de la Festa són unes partides de descàrrec sobre el cost de la festa de la Mare de Déu l'any 1610, realitzada per iniciativa dels veïns dels carrer Berca on ja existia la Capella de la Troballa. El 1680 passà de ser festa de carrer per a convertir-se en festa de tot el poble. És molt possible que la festa ja quedara instituïda el 1747, amb la commemoració del cinqué centenari de la troballa i es pensa en una processó de volta general.

La història deixa al seu pas ritus i representacions sobre les quals se sedimenta la identitat dels pobles. La societat valenciana, tan necessitada de referents d'acceptació irrefutable, ha trobat una manifestació ancestral sobre la qual escriure el seu futur. Per això, les festes patronals d'Algemesí mereixen una especial atenció. El ressorgir experimentat en les últimes dècades i el seu innegable valor antropològic la converteixen en una manifestació viva de la cultura valenciana.

Cada 7 i 8 de setembre les processons a la Verge omplin els carrers d'estels de colors que es recreen en els capritxosos moviments de Muixeranga, Bastonets, Carxofa, Arquets, Pastoretes, Bolero i Tornejants. Sonen, ressonen les melodies de la dolçaina i el tabalet. Són les danses i les músiques d'un poble que de generació en generació participa, de forma conscient o inconscient, en el bastiment de la festa, en la construcció i desenvolupament de la pròpia identitat.

Els primers sons que anuncien l'imminent inici de les festes arriben el 6 de setembre, és la "nit del retorn". Les campanes de la Basílica de Sant Jaume toquen sense parar durant tota la nit. És un ritus únic en què es rememora el miraculós retorn de la imatge de la Mare de Déu de la Salut des de la vila d'Alzira fins a un incipient poblat al començament del segle XIII, Algemesí, que converteix la imatge mariana en l'eix vertebrador de la seua independència.

Quan arriba el set de setembre a la nostra ciutat, ja és temps de festa major. Quan cau la vesprada, les campanes de la Basílica de Sant Jaume inicien un ritme potent que ressona en tota la ciutat, és el Repic de la Xerevia, un volteig originari de la Seu de València que marca l'immediat inici de la festa.

Cessa el repic i el silenci que descendeix de dalt del campanar anuncia que les portes de la Basílica es van a obrir. Sonen les primeres notes de dolçaina i els balls enceten la primera de les processons, la de les promeses, en honor a la gran quantitat de veïns que hi participen. La Muixeranga alça les seues torres, ressonen els colps dels Bastonets, volen els pulcres vestits de la Carxofa, els Arquets i els Pastorets; sona el Bolero de les Llauradores, mentre que els majestuosos Tornejants redoblen els seus passos de guerrers. Tot té el seu ritual i, un espectacle que podria semblar barroc i desordenat, es converteix en una desfilada perfecta on tots els actors saben perfectament el dia, hora i lloc que requereix la seua participació. La processó, que s'inicia amb els misteris i martiris, té un ordre escrupolós amb les torres de la Muixeranga en segon lloc, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes, el Bolero o Llauradores. La segona part de la processó és la religiosa. Encapçalada per la Creu Major, la segueixen els Tornejants, l’estendard de la Mare de Déu, el públic i els festers. La presidència és a càrrec del clero, el depositari, el secretari i els festers del barri organitzador, els membres de la corporació municipal, la banda de música i les promeses.

Dins la necessària trilogia de processons d'aquesta festa, en la segona, el color té un protagonisme especial. El matí del 8 de setembre, dia de la patrona, se celebra una nova mostra de devoció popular. La coneguda com a Processoneta del matí ofereix una sèrie de matisos i detalls únics que la llum del dia regala al visitant que contempla aquest tradicional espectacle. Aquesta és la més breu, però, sens dubte, la més intensa i visitada de les processons. En els pocs metres que separa la Capella de la Troballa de la Basílica de Sant Jaume, tots els balls es concentren al llarg del carrer Berca i la placeta del Carbó.
Un dels moments culminants de la festa és l'entrada de la imatge de la Mare de Déu de la Salut a la Basílica de Sant Jaume. Dins un espai reduït de la plaça Major, tots els balls dansen al mateix temps. Durant uns minuts es produeix un espectacle indescriptible: les imatges parlen per si mateixes. És un dels quadres plàstics més barrocs de la festa.
Amb la façana de la Basílica com a teló de fons, tots els balls dansen al mateix temps, mentre els portadors de la imatge realitzen un al•legòric triple intent d'entrada que culmina en un apoteòsic final d'aplaudiments multitudinari.

La tercera i última processó dels festes de la Mare de Déu, que és la més llarga amb més de 7 hores de duració, s'inicia el mateix 8 de setembre a les 20 hores des de la Basílica menor de Sant Jaume i finalitza sempre, tot i que no hi ha cap horari establit, passades les dues de la matinada. Coneguda popularment com la processó de volta general, els tradicionals balls d'Algemesí i la imatge de la patrona transcorren de nou pel nucli antic de ciutat, repetint l'itinerari original de 1724, quan apareixen les primeres notícies sobre la solemnització de les festes.
Enguany, la festa ha tingut dues novetats importants per a la seua potenciació. Els vestits dels personatges bíblics han sigut recuperats i, a més, també s'han fet nous vestits per a uns personatges molts importants i un poc oblidats de la nostra processó com són els macers.

El destí final d'aquest trajecte és la plaça Major, punt d'eixida i retorn, on el públic espera l'arribada de la imatge. El llarg itinerari d'aquesta última processó fa inevitable que l’entrada de la imatge al temple es produïsca a altes hores de la matinada. Amb l'últim accés de la Verge a la Basílica, arriba l'apoteosi final de tota una festa.

El costum és l’hàbit que adquireix la força d'un projecte. Any rere any, Algemesí assenta un poc més la història d'un poble que aferma la seua identitat de generació en generació. El nom propi d'aquest procés latent són les festes de la Mare de Déu de la Salut. Cada 7 i 8 de setembre, la veneració d'un poble a la seua Verge es manifesta en tot un compendi viu d'antropologia cultural. Un homenatge a les sensacions, a la fe i a la cultura ha desfilat de nou pels carrers de la nostra ciutat.

Però, no tot acaba ací. La festa ha traspassat les febles fronteres locals per a convertir-se en un espectacle admirat, seguit i volgut per tots els valencians. El que s'ha aconseguit recuperar i potenciar mai no pot tornar a perdre’s. Eixe almenys és un dels objectius del Museu de la Festa, ubicat en una de les sales del recuperat convent de Sant Vicent.
La força i la progressió de la festa d'Algemesí tampoc no ha passat desapercebuda per a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana que concedirà a la Processó de la Mare de Déu de la Salut el títol de Bé d'Interés Cultural, segons l'informe favorable efectuat pel Consell Valencià de Cultura. Tant el Museu de la Festa com aquesta declaració són dues cares de la mateixa moneda. És la constatació que els valencians miren cap a Algemesí i que la processó té més força que mai.

video

[Castellano] [Valencià]