La Muixeranga  

LA MUIXERANGA

 Vora tres segles de història i una important càrrega simbòlica, han fet de la Muixeranga d’Algemesí la imatge més coneguda de la ciutat.
Grup cerimonial, dansa o música, la Muixeranga, en cadascuna de les seues tres acepcions ( ball torres i figures plàstiques) és un clar reflex de la força d’un poble compromés amb la seua tradició festiva i el seu patrimoni cultural.

HISTÒRIA

La primera referència documental de la Muixeranga d’Algemesí prové del 1733, dels Llibres de Comptes de la Vila. Des d’aleshores la seua aparició a la festes de la Mare de Déu de la Salut, celebrades ja de forma solemne des de 1724, es manté de manera continuada. Com a periode crític es recorda el 1973, any en que enmig d’una profunda crisi de participació, va estar a punt de despareixer. La fundació, un any després, de l’assossiació Amics de la Muixeranga no sols garantitzà la seua supervivència sinò que la rellançà de forma espectacular. El 1998, s’incorporava a la Festa la Nova Muixeranga, grup que presentava com a novetat la seua compossició mixta. Entre les persones que han marcat història cal destacar els mestres Enric Francisco Gil “Cabrera” (dècada del 1920); Llorca “el Barber”, Vicent “el Gleva” i Vicent Nàcher (entre 1940-70 I Tomàs Pla i Romaguera. mestre obrer de la vila. L’actual Mestre del ball es Joan Beltràn, i en la Nova Muixeranga és Ester Ferrer.

DANSA

Primera de la part profana que antecedix la Processó. Presenta les següents evolucions:
Ball, Passeig o Floretes: Estructurat en quatre temps, la seua execució es realitza abans de la incorporació del grup a la Processó. Els muixeranguers, col•locats en dues fileres, evolucionen amb ciris encesos a les mans

Torres Humanes o Pujades: L’enlairament de les torres es realitza seguint una tècnica pròpia, diferent a la seguida en altres localitats que també alcen torres humanes. Plegades les articulacions, els muixeranguers resten flexionats fins que tots s’hi han incorporat. Tot seguit, van aixecant-se progressivament al so de la tonada. Abraçats, formant un cos compacte, la torre es rematada per un xiquet que amb els braços oberts alça la cameta.

Figures Plàstiques: Són formacions que presenten al seu origen una intencionalitat simbólic-religiosa (escenes relacionades amb la figura de la Mare de Déu). Darrerament, motivat per l’habilitat gimnàstica i la recerca de noves compossicions, se n’han incorporat altres de tipus profà.

MÚSICA

 Interpretada per dolçaina i tabal presenta dues tonades bàsiques: Muixeranga i  Florete. La primera, acompanya l’alçada de torres, la segona, el Ball. Una tercera, molt específica, sobre la compossició del cant gregoria Dies irae, dies illa es fa sonar en la construcció de la figura de l’Enterro. Solemne i cadenciós el so de la Muixeranga ha extés la seua càrrega simbòlica més enllà d’Algemesí fins arribar a convertir-se en patrimoni cultural de tots els valencians.

INDUMENTÀRIA 

 Es compon de brusa cenyida i recta botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i forta a tires verticals vermelles i blaves (verdes a la Nova Muixeranga) sobre fons de ratlles blanques amb dispossició arlequinada, exceptuant el vestit del mestre que porta cada peça d’un color. És la tela vulgàrment anomenada de matalàs.

 
video

[Castellano] [Valencià]