Els bastonets  

 ELS BASTONETS

 El fet guerrer apareix en moltes de les danses rituals que presenten dins de la seua seqüència el colpeig d’armes o objectes. Conegudes com de bastons o paloteig, les d’Algemesí destaquen d’entre les altres  per mostrar una trepidant velocitat d’execució en cadascuna de les seues evolucions. En elles, els dansants, en nombre de huit més un mestre, colpegen rítmicament de manera conjunta o simultània planxes i bastons.

HISTÒRIA

 Apareix documentada, baix la denominació de Danza de los Ocho, Danza de Hombres, per primera vegada en 1839, apuntant-se una importació del ball des de Morella (Danses del Sexeni) Anys més tard, poc abans del segle XX, rep el nom exòtic de Baile de los Indios. En 1980 s’incorporava a la dansa un grup de dones. En l’actualitat són tres els grups de dansadors que ixen a la Processó, dos d’homens i un de dones. Entre les persones lligades a la història dels bastonets són especialment recordades les nissagues dels Fernandissos i dels Corello (Josep Marco i Castell), el Capità, Tomàs de Pipa, la familia dels Pare-Sants i Pepe Alandete “Sardina”, tots aquests en les funcions de mestres. Com a dansadors és té memòria de Ciriac, Casimir i Mingo.

MÚSICA

 S’interpreta amb dolçaina i tabal, presentant tantes compossicions com evolucions es desenvolupen. Són El Paco, l’Ú, la Queta, Tres Colpets, la Figuera, la Caceria, el Bolero, la de Planxa, el Negrito,el 7 i el 19, la Corredora, el 2 i el 15, el Mambrú, la Gallega, l’Ampla i Defensa de Plaxa.

INDUMENTÀRIA

 El vestit consta de cos i faldellí de vellut vermell (blau en el cas del grup de dones), capell amb plomes llargues de colors i calces blanques amb espardenyes de careta de llauradors. A l’espatlla, sobre una mena de capeta, porten brodat amb fil d’argent l’anagrama de Maria o qualsevol figura al•legòrica de la Mare de Déu de la Salut (el Pou, la Morera i l’Estrela del Matí).

OBJECTES

 Part indestriable de la dansa, necessaris per a la seua execució, són el bastonet i la planxa. El primer és un pal de fusta d’uns seixanta centímetres de llargaria. La segona, una planxa de metall , tipus escut, d’uns deu centímetres de diametre.

 
video

[Castellano] [Valencià]