El bolero  

EL BOLERO

Abans de la Creu Major i tancant la part profana de la processó, se situa el Ball de les Llauradores, constituït per un nombre indeterminat de parelles que, acompanyats per una secció d’instruments de vent de fusta i metall, interpreten les notes del Bolero, ball tradicional que a Algemesí pren un caràcter processional.

HISTÒRIA

La primera referència escrita la trobem en l’any 1906, tot i que no és fins el 1934 que podem parlar d’una presència continuada a la festa de la Mare de Déu. És, per tant, el ball més modern de tots els que ixen a la processó.
Des de llavors, han sigut mestres del ball José Soldino Escrivà (1906-1908); Eduardo Borràs Sabater, El Campanero, (1934-1943); Vicent Domínguez Navarro, Blayet, (1944-1960); Vicent Nácher Llanes (1961-1966); Fernando Garcia Monzó (1972-2001); i Adrià Moreno Aliaga (1967-1971, i continua a partir de 2002).
El 1994 el ball es va constituir legalment en associació, i es revestí de personalitat jurídica pròpia amb l'objectiu de mantenir viva la tradició.

BALL

El bolero és un ball tradicional molt difós a terres valencianes, que en el cas d’Algemesí presenta sis variants amb un esquema particular: sols consten d’una part, amb desplant final, per tal de poder adaptar-se als condicionants de la processó.
Aquestes sis variants, en realitat sis balls diferents, reben el nom de: València, Reies (Reis), Trençaos (Trenats), Típics, Madrid i Bots, els quals han anat sorgint amb el pas del temps.

MÚSICA

A diferència de la resta de danses, la música del Ball de les Llauradores és interpretada per una secció de vent, formada per clarinet, saxòfon, trombó, trompeta o trompa i bombardí, acompanyada rítmicament per les castanyoles o postisses dels balladors.
En l’actualitat el ball compta amb un repertori de sis melodies, cadascuna de les quals amb la particularitat de poder ser interpretada indistintament per a qualsevol dels sis balls. El més antic és el Bolero Vell, també conegut com a Bolero Mallorquí o Bolero Llis, al qual segueixen el Bolero núm. 2 i el Bolero núm. 3, del mestre Vicente Redondo Serrano; posteriorment se n’afegiren Pardines, del mestre Miguel Esparza García, Bolero Processional d’Algemesí (1967), obra d’Ernesto Francés Sáez, i Bolero del Centenari (2006), del compositor Juan Jiménez Cerezo.

INDUMENTÀRIA

La indumentària usada pels membres del ball està lligada al procés de ritualització experimentat pel vestit tradicional valencià. En el cas de les dones, amb una estètica que barreja elements propis dels segles XVIII i XIX, tot seguint les modes de cada moment. Per al cabell s’ha optat tradicionalment pel pentinat a tres ratlles. Pel que fa al vestit masculí, el model seguit és el tradicional de torrentí, complementat amb el característic barret d’arboços. Tant per a les dones com per als homes, les espardenyes es configuren com el calçat principal.

Més informació

MORENO, Adrià; ROIG, Edu i OLIVARES, Enric, El bolero d'Algemesí. Cent anys del Ball de les Llauradores, Algemesí, 2006.
www.llauradores.com

 
video

[Castellano] [Valencià]