Els tornejants  

ELS TORNEJANTS

Destresa, mística i galanteria es donen cita a l’inici de la part religiosa de la Processó. Són els Tornejants, junt a la Muixeranga el ball més característic de la festa d’Algemesí. Cavallers que solemne i habilment li dansen a la Mare de Déu.

HISTÒRIA

 Si be es pot observar l’existència d’una associació formal amb danses de tipus presentacional/reverencial com són els Aurreskus bascos i altres danses del Piamont Italià, no podem aventurar una conexió directa de la nostra dansa amb aquestes dos. Tantmateix, caldrà apuntar-la.

Present, però amb altres evolucions, a Morella (Dansa dels Torners) i fins les primeres dècades del segle XX a Ontinyent, la primera referència escrita del ball a Algemesí data de 1800, quan acudeix a participar a Agullent (festes centenàries en honor a sant Vicent Ferrer), el que deixa constància que el ball ja es realitzava en anterioritat a Algemesí, sent possiblement les famílies de la noblesa rural dels segles XVII i XVIII (Curça, Tarragona, Folqués, Mercer, Alapont, Cerveró, Medes i Carrasco) les seues introductores.

Dins la història personal de la dansa, són recordats els mestres Vicent Ivanyes (1830-1843), Ignasi Martínez (a partir de 1834) i Francesc Castanyer (1867). Ja al segle XX, ho són, en la seua primera meitat, Silvestre i Cacau, que passaren el relleu a les nissagues dels Silvestrets, els Corello i els Pardals.

DANSA

 Un patge, a mode de herald, obri marxa amb pas ferm marcat pels tocs secs del timbal. Amb els braços estirats, mante horitzontalment una espasa a l’atura dels muscles. A l’altra mà, cobrint la punta, subjecta un escut en forma de cor amb la imatge de la Mare de Déu.. Tot seguit, els dansants, que en nombre de sis realitzen dos tipus de evolucions: Floretes i Fuga. 

 Floretes: Són ballades per un, dos o quatre dansants en les modalitats de carrerilles, cadireta, crussà, quatre cantons, magos i quatre cares.

 La Fuga: És la dansa de major durada. Necessita de la participació dels sis dansants. Consta de passeig, torneig i cabrioles. Recorda simbòlicament un torneig medieval i acaba amb una genuflexió reverencial davant del Guió de la Mare de Déu. 

 Acompanyen els dansants les botagues, xiquets que se encarreguen de subjectar, recollir i subministrar als tornejants les varetes amb que aquests executen la dansa.  

INDUMENTÀRIA

 El vestit de tornejant està format per: cos o guardapits (amb passadors a l’esquena en forma de flors i faldellí de tissú argentat, recordant la cuirasa), calçons de vellut negre (per baix de l’anterior), calces blanques d’artístics calats; sabatilles amb llargues vetes que es lliguen per sobre les calces i casc (de la mateixa tela que el cos, amb cimera de flors formant la creu de sant Jordi, l’anagrama de la Mare de Déu al frontis i careta o carasseta de fil d’aram sobre el rostre).

 Complement de la vestimenta, imprescindible per a l’execució de la dansa, són les varetes, vibràtils llistonets de fusta que a mode de llança fan servir els tornejants.

 
video

[Castellano] [Valencià]