La Mare de Déu de la Salut  

La Mare de Déu de la Salut

Només quatre anys després de la conquista, en l’any cristià de 1247, recentment establits els nou vinguts pobladors cristians de les terres del nord, va esdevenir el fet miraculós de la Troballa. Una Mare de Déu havia estat descoberta per un veí dins la soca d’una vella morera a la partida de Berca, tot just en eixir de la petita alquería d’Algemesí.

Per tres vegades a més, malgrat haver estat traslladada a la Vila d’Alzira, va retornar miracolosament al tronc buit de la morera. I els veïns van tenir un gran goig, i per a celebrar-ho van fer una festa d’agraïment amb tot el decor i l’essència que mereixia señal de tan especial predilecció celestial.

I va nàixer entre el poble i la seua Mare de Déu un amor constant amb plenitut, infinit i etern. I el poble Fidel el guardà per sempre ben en dins del seu cor i de la seua memòria col-lectiva, passant-se tan gran tresor – com a poble escollit-  de pares a fills.
 
I el poble anà bastint la festa, una festa gran i de tots, que será recordada per tots els temps esdevenidors: Mare de Déu de la Morera!, Mare de Déu de Berca!, Mare de Déu Moreneta!, Mare de Déu de la Salut!, fil i ànima dels sentiments d’un poble, nucli primorós del seu goig i festa.

Ai Mare de Déu … Mare de Déu! Sempre als llavis d’un poble creixent i canviant en els temps i l’espai, surant, però, per sempre un mateix sentiment.















 
video

[Castellano] [Valencià]