Volants  

ELS VOLANTS DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Actualment  són un grup de Homes i dones , abans sols homes,  que amb una peculiar vestimenta de patges o donzells que s’encarreguen d’acompanyar l’anda de la Mare de Déu de la Salut, com una guàrdia d’honor o escorta de la imatge de la Patrona.

Les primeres notícies, ens diuen que les andes eren dutes sempre per capellans i sota pal•li. En 1843, quedaren nomenats tots els veïns del poble com a majorals o festers i es construïren nous farols per a l’anda. L’increment del pes, pels farols o per les noves andesl feu que s’augmentara el nombre de capellans. Al ser insuficient, es va produir el canvi i l’aparició de “els volants”.
 Per fi, en 1852 passaren a substituir als capellans, una espècie de patges que s’anomenaren “volants” i la imatge deixà d’eixir sota pal•li.

CRONOLOGIA

La primera eixida de “els volants” fou en 1852. A la vista de les fotografies de primers del segle XX, anaven dos volants per barra, i hi havia altres dos per a rellevar-se. Malgrat la utilització de les crosses, el pes i la duració de la “volta, feren insuficient el seu nombre. Així i tot, si no es tenia la indumentària escaient, era impossible dur a la Mare de Déu.

En la processó del matí, abans coneguda com la del Retorn, era duta des de 1910 pels soldats que s’havien llicenciat en eixe any. Amb el pas del temps, passaren a dur-la normalment els joves que es trobaven “en files” en eixos moments, sempre i quan aconseguiren els corresponents permisos.

Uns anys abans de 1936 i per a resoldre el problema, un grup de joves van demanar poder dur també l’anda de particular. La petició fou acceptada i va produir que de seguida altres grups d’entusiastes feren el mateix. D’aquesta forma es va continuar fins a 1950.

INDUMENTÀRIA 

Anaven vestits de patges, amb calçons curts llistats que recorden els usats al segle XVI. Dalt portaven una espècia de gipó o jupetí de paneta orlada, ajustat a la cintura per un cenyidor sobre el que anava en la en la part davantera un guardapits amb l’anagrama de la Mare de Déu i de vegades les inicials de la família propietària.

Ser Volant es va convertir en un vertader honor i les famílies amb més possibilitats es feien el vestit. La roba la passaven de pares a fills, així com l’honor de dur a la Mare de Déu per la qual cosa pagaven l’òbol d’un duro.

video

[Castellano] [Valencià]